Després de mesos sense actualitzar, avui m'he decidit a fer-ho per denunciar les agressions que en els últims mesos han estat patint ala seu de ERC a Sabadell. En menys d'un any han atacat quatre cops la façana de la seu i aquesta nit passada ja s'han carregat el rètol de ERC com podeu comprovar a la foto. Lògicament no ha sortit ni a Tele5 ni a Antena3 ni a TVE i ningú no se n'ha assabentat, però curiosament cada cop que passe quelcom així a una seu del PSOE o del PP tots els mitjans se'n fan ressò i tothom ho condemna. Vull que us en doneu conta, de la manipulació dels mitjans de comunicació, que ens fan veure només el que els-hi interessa. Quina diferència hi ha entre atacar una seu del PSOE i fer-ho a una de ERC? és tant greu l'una com l'altra però no es així com ens ho fan veure.
be, ja no us foto més la pallissa, només demano que hi reflexioneu. Que tingueu un bon 1 de Maig!
01/05/08
Atacs a la seu d'ERC-Sabadell
13/02/08
Relat II 2a part.
Pantalons arrapats de cuir, botes militars brutes, samarreta típica de Metallica i canalleres punxegudes. El pèl llarg i fosc contrastava amb la suau pigmentació de la seva cara, blanca com si no li circules la sang i els llavis impregnats d'un fort negre que feia ritme amb les pestanyes remarcades. Ulls verds i cara de mala llet, sense arribar a semblar antipàtica. Aquesta és la fila que presentava la noia que ara, estava sentada al cantó de la Lorena. Amb una barreja d'estils ben plural, va fer que la Lorena poses precaució i taula de per mig, però no era més que un tic de prejudicis; per dintre, la part més reprimida de la Lorena va eixir contra ella mateixa, amb força, com una espurna de vida, una fogonada de rebuig i revolució que mai avanç havia sentit.
Enveja, la seva part reprimida va rebel.lar-se en forma de enveja; per no poder ser com aquella noia, per no poder superar les seves pors, els seus tabús i obstacles que en el fons savia que només se'ls posava ella, i perquè en el fons aquella noia s'eixia com tot el que ella no havia assolit.
Aquell dia no va llegir ni un mot, aquell dia en el seu interior va plorar, i com les llàgrimes del fènix aquelles gotes en forma de pensament, la van curar i li canviar la percepció del món.
-Que miras?
Es va posar roja, sense adonar-se'n s'avia quedat embadalida observant aquella noia. No sabia que respondre i va dir el primer que li va passar pel cap:
02/02/08
Relat II 1a part.
El cel blau i net banyat d'un sol omnipresent, contrastava amb l'estat d'ànim de la Lorena. En ple estiu l'única excusa que tenia per sortir de casa era la biblioteca del barri; li agradava llegir i aprendre coses, així que la biblioteca era l'objectiu més comú de les seves passes.
No tenia amics, companys amb qui quedar ni cap amiga amb la qual xerrar de valent i esplaiar-se en el relat del que els seus foscos sentiments dictaven. Profunds. Punyents. I amargs. Plens de la foscor natural que amara la soledat, plens de plors reprimits i somnis ofegats, somnis d'amistat i complicitat. Són els sentiments d'algú que no ha aconseguit assolir la complicitat de l'amistat amb ningú. Que rodejada de gent de la seva edat es troba sola, estranya i desplaçada.
Als disset anys la Lorena es trobava sola, els seus interessos anaven per camins diferents als dels més comuns dels nois de la seva edat i cada cop es refugiava més i més en els llibres. La lectura era el seu refugi, d'una societat on no aconseguia cohesionar.
Tot va canviar el dia que aquella noia es va asseura al seu costat.
18/01/08
Cesk Freixas
cada cop que escric ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.
S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...
No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...
Cada puny alçat dibuixa en l'aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.
Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.
S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...
No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...
"I quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el da que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"
17/01/08
Humor
Avui un parell de acudits, llàstima que un sigui en espanyol.
Esto es un niño que le pregunta a su padre:
“¿papa que es la política?”
El padre se queda pensativo y al rato le dice:
“Mira hijo, yo traigo el dinero a casa, así que soy el capitalista”
“Tu madre gestiona el dinero, así que es el gobierno”
“Tu abuelo te vigila para que no te pase nada malo, así que es el sindicato”
“La chica que limpia es la clase obrera”
“Tu hijo mió, eres el que disfruta de todo el beneficio, eres el pueblo”
“Y tu hermano pequeño es el porvenir”
Esa noche el niño reflexiona sobre lo que su padre le a contado y se levanta a media noche ya que su hermano se había echo caca en los pañales, llama a la chica de la limpieza y esta no le contesta, así que se levanta, va al cuarto de sus padre y ve a su madre dormida en la cama completamente sola, así que va a buscar a la chica de la limpieza, abre la puerta y ve a su padre acostándose con la chica y el abuelo mirando por la ventana, ya que nadie se había dado cuanta de su presencia se vuelve a la cama y se acuesta.
Al día siguiente, mientras desayunaban, el padre le pregunta al niño: hijo explícame con tus palabras que es la política
El niño le responde:
“El capitalista explota a la clase obrera, vigilado por el sindicato, mientras que el gobierno duerme, todos ignoran al pueblo y el porvenir esta en la mierda.”
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Seu del UDC...:
14/01/08
I don't want to Miss a Thing, Aerosmith
I could stay awake, just to hear you breathing
Watch your smile while you are sleeping
While you're far away dreaming
I could spend my life, in this sweet surrender
I could stay lost in this moment... forever
Every moment spent with you, is a moment I treasure
Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing
Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing
Lying close to you, feeling your heart beating
And I'm wondering what you're dreaming
Wondering if it's me what you're seeing
Then I kiss your eyes
And thank God we're together
I just want to stay with you in this moment forever
Forever and ever.
Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing
Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing
I don't want to miss one smile
I don't want to miss one kiss
I just want to be with you
Right here with you, just like this
I just want to hold you close
Feel you heart so close to mine
And just stay here in this moment
For all the rest of time
Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing
Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing
Don't want to close my eyes
I don't want to fall asleep
Cause I'd miss you baby
And I don't want to miss a thing
Cause even when I dream of you
The sweetest dream will never do
I'd still miss you baby
And I don't want to miss a thing
I don't want to fall asleep, yeah
And I don't want to miss a thing
12/01/08
Ara Mateix
Avui us dono a conèixer unes boniques línies que en el seu dia va escriure Miquel Martí i Pol i que Lluís Llach va versionar en forma de música celestial.
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
d'empeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Hereus d'un temps de dubtes i renúncies... Via Fora Catalans!
